Es un arbust que arriba a una alçada de 3 a 10 metres, d’alçada, d’escorça llisa i rames verdes. Les flors son petites, blanques, masculines i femenines. Les fulles s’han de recollir el maig juny i assequen a l’ombra i al sol.
- parts útils: escorça i fulles
- pel refredat
• decocció, es fa amb 15 gr. de fulles seques bullides amb aigua durant 3 minuts. Es pren una tassa dos vegades al dia.
• Infusió, un grapat de fulles seques, es deixarà en repòs 15 minuts i se’n prendrà una tassa tres cops al dia
- per la febre
• infusió, 20 gr. de fulles seques o fresques amb aigua bullint. Es pren una tassa tres cops al dia o fins a cinc tasses al dia, fins que desapareixen els símptomes.
- per la grip
• infusió, es prepara amb 10 gr. de fulles seques. Se’n pren dos tasses pel mati i dos per la nit. En dejú i abans d’anar a dormir, durant varis dies.

Els seus origen històrics tenen una extensa trajectòria de desafiaments complits i que les personalitats de l’Era Antiga l’han tingut en molt bona consideració a l’hora d’elaborar medicines populars i nous experiments:
Tot i que no sabem la data exacta del descobriment d’aquesta planta si que hem de tenir em compte la següent dada:
Ja a l’any 2100 a. C., els Sumeris la incloïen en els seus remeis, atès que es van trobar atuells de fang en les que aquesta població va escriure i va enumerar els usos curatius de l’aloe vera. Aquest el podríem anomenar com el primer vademecum sobre la planta i el seu potencial terapèutic.
Tot i que el treball dels Sumeri, va constituir el primer registre concret sobre l’us de l’aloe vera, es considera que molt temps abans, aproximadament en el 4000 a. C., els Egipcis tenien com a ingredient aquesta planta magistral en les seves pocions, dons en diferents troballes arqueològiques de pintures rupestres apareixien dibuixades unes fulles molt semblants a les de l’aloe vera.
Salomon, el famós rei d’Israel des de el 970 fins el 931 a. C., va ser uns dels principals difusors del aloe vera, a les seves terres i va predicar amb l’exemple, plantant molts d’exemplars en els seus immensos jardins, predis verds que van constituir extenses farmacioles de primers auxilis per qualsevol cosa, atès que el rei utilitzava les carnoses fulles d’aloe per totes les seves dolences. Se suposa que al Temple de Jerusalem, mítica construcció de la que n’era autor, havia estat un esplèndid lloc de reserva de les plantes d’aloe vera.
En la regió mesopotàmica, llit de les civilitzacions babilòniques i assíries, la planta de l’aloe vera posseïa una doble significació : medicinal i mística.
Per aquesta raó, era valorada no només pel seu potencial curatiu, sinó també per que es creia que tenia propietats màgiques, sobrenaturals que exercia la seva influencia sobre els homes.
En el segle VI a. C., l’aloe es va fer molt popular a l’Imperi Persa i a l’Índia, gràcies als continuats trasllats dels comerciants àrabs, que van batejar a l’aloe vera amb el nom de “Lily del desert”.
Aquest pioners van intentar per primera vegada un rudimentari procediment per treure’n el màxim rendiment en el seu ús, atès que van separar el gel i la saba, barrejats amb la polpa i adherit a les fulles. A aquestes substàncies les emmagatzemaven en bosses de pell de cabra i les posaven al sol fins que estigues ben seca. Un cop a passat això, prenien les lamines de saba o de gel deshidratats i les molien i amb aquesta pols elaboraven tot tipus de medicines.
Aproximadament a l’any 500 a. C., el cèlebre conqueridor Alexandre Magne, rei de Macedònia, va descobrir les bondats de l’aloe vera i va incloure al mapa de les seves conquestes, a les regions que es deia, que eren molt riques en aloe vera. Així va ser com, segons explica la llegenda, l’ocupació de l’illa de Socotra, va tenir un únic objectiu: recopilar moltes fulles d’aloe vera per que als soldats el hi cicatritzaren el més ràpid possible les seves ferides.
Pels hindús, l’aloe vera era una “senadora silenciosa” i en situaven els seus origen en els mateixos jardins de l’Edèn. La medicina tradicional xinesa, considerava que aquesta planta, resumia totes les qualitats d’un remei aromàtic, i era recomanada en tots els tractaments, amb la finalitat d’actuar com equilibrant general.
En el transcurs del segle I a. C., en el Antic Egipte va continuar amb el culte a l’aloe vera, per que se la considerava com la planta de la immortalitat i fins i tot la bella Cleopatra (69-30 a. C.) la va utilitzar en els seus tractament estètics. D’aquella època data l’anomenat “Papiro de Erbes” un document molt antic i anònim que va resultar ésser un catàleg de receptes medicinals a base d’aloe aptes per usos externs i interns.
En els principis de l’Era Cristiana, a Grècia, el savi, Dioscórides Pediano (40-90) va expressar les propietats d’aquest vegetal en els seus tractats científics : En el seu Tractat Grec de Botànica, va realitzar una compilació dels fins terapèutics de l’aloe vera, a més de detallar les seves característiques, manera de preparació i altres cures importants. El treball de Dioscórides va ser transcendentals, per que va resumir el coneixements previs sobre el tema i els va reunir en una sola obra, complint d’aquesta manera amb una finalitat molt útil de sistematització de les dades de la planta.
A Amèrica Llatina, els coneixements sobre l’aloe vera té arrels molt antigues, dons les dones maies aprofitaven la saba per hidratar i suavitzar la seva pell, també, quan ja havien donat de mamar als seus fills el temps suficient, i els volien desacostumar del pit, s’untaven els mugrons amb el gel d’aloe, per que el gust amargant els hi produís rebuig.
En els segles XV i XVI l’aloe va aconseguir prestigi a Europa i Amèrica, a Europa i durant l’època del Renaixement, l’ús de l’aloe vera es va tornar a valorar atès que els renaixentistes, miraven amb nous ulls la sapiència dels grecs.
A terres americanes, l’aloe vera, li van portar els jesuïtes, que a cada lloc on s’assentaven es dedicaven a cultivar aquesta planta.
Desprès va passar una temporada que va ésser desprestigiada, el que va passar es que té efectes purgants i segons la recepta por augmentar l’efecte. També molts de remeis amb aquesta planta estan contraindicats per dones embarassades i al nord d’Europa es va començar a fer-se’n ús amb aquesta finalitat i per això es va considerar a l’aloe vera com a una planta perillosa.
Tot i que popularment no gaudia de bona opinió, els científics van continuar investigant i el 1870 van aconseguir separar les substàncies purgants i ja no provocava les purgues violentes i va recuperar el seu valor social.

Es un arbre d’escorça blanca, fulles caduques, alternes, dentades, de color groc or a la tardo. Floreix a l’abril, maig i les fulles es recullen a la primavera i se assequen a l’ombra a 40º C.

- parts útils: brots, escorça, fulles i saba

- per la caiguda del cabell

• tintura, es posen 25 gr. de saba fresca amb 100 ml. d’alcohol de 90º, diluint 100 ml. d’aigua destil•lada. Es donen massatges al cap, cada dia durant varies setmanes.

- per la cistitis

• infusió, es prepara una infusió amb 15 gr. de fulles seques i se’n pren una tassa tres cops al dia.

- per la caspa

• tintura, es posen 25 gr. de saba fresca amb 100 ml. d’alcohol de 90º, diluint 100 ml. d’aigua destil•lada. Es donen massatges al cap, cada dia durant varies setmanes.

Als camps i boscos hi ham herbes i plantes a les que se les hi atribueixen propietats medicinals i que el nostres avis i avies, ens ham anat transmeten per tradició i que s’aplicaven de la manera següent:

- aplicacions externes: s’aplicaven directament sobra la pell o sobre les ferides (plantes cicatritzant), es renten les plantes es col•loquen sobre la pell durant uns 15 o 20 minuts, es retiren i es tornen a posar de noves.

- Banys

- Compreses: unes teles de lli, o gasa de cotó amarades amb el líquid, filtrat, resultant de bullir les herbes amb aigua, que es col•locaven sobre la part afectada i es cobria amb una tela de llana.

- Decoccions: en un recipient amb aigua s’hi posa un grapat d’herbes i es deixa bullir durant 3 minuts a foc moderat, tot seguit es cola i s’hi pot posar mel.

(more…)

Exemple de menú 1200 Kcal
Esmorzar
- 250 gr. de fruita
- un vas de llet o 2 iogurts
- 40 gr. de cereals
- un cafè o una infusió amb sacarina

mig mati
- 1 iogurt natural desnatat
- 150 gr. de maduixes

Dinar
- 150 gr. de pebrot i 150 gr. d’albergínia
- 150 gr. de llenguado a la planxa
- 150 gr. de patata
- un iogurt natural desnatat

berenar
- 250 gr. de poma

sopar
- amanida de 100 gr. d’enciam i 150 gr. de tomata i 50 gr. de pastanaga.
- Truita de carbassó, 1 ou i 200 gr. de carbassó
- 50 gr. de pa
- 1 iogurt natural desnatat

Exemple de menú 1400 Kcal
Esmorzar
- 250 gr. de fruita
- un vas de llet o 2 iogurts
- 40 gr. de cereals
- un cafè o una infusió amb sacarina

mig mati
- 1 iogurt natural desnatat
- 150 gr. de maduixes

Dinar
- 150 gr. de pebrot i 150 gr. d’albergínia
- 200 gr. de llenguado a la planxa
- 200 gr. de patata
- un iogurt natural desnatat

berenar
- 250 gr. de poma

sopar
- amanida de 100 gr. d’enciam i 150 gr. de tomata i 50 gr. de pastanaga.
- Truita de carbassó, 1 ou i 200 gr. de carbassó
- 60 gr. de pa
- 1 iogurt natural desnatat

Exemple de menú 1600 Kcal
Esmorzar
- 250 gr. de fruita
- un vas de llet o 2 iogurts
- 60 gr. de cereals
- un cafè o una infusió amb sacarina

mig mati
- 1 iogurt natural desnatat
- 150 gr. de maduixes

Dinar
- 60 gr. d’espirals i 150 gr. d’albergínia i 150 gr. de pebrot
- 200 gr. de llenguado a la planxa
- un iogurt natural desnatat

berenar
- 250 gr. de poma
- 20 gr. una barreta de cereals

sopar
- amanida de 100 gr. d’enciam i 150 gr. de tomata i 50 gr. de pastanaga.
- Truita de carbassó, 1 ou i 200 gr. de carbassó
- 60 gr. de pa
- 1 iogurt natural desnatat

Exemple de menú 1800 Kcal
Esmorzar
- 250 gr. de fruita
- un vas de llet o 2 iogurts
- 70 gr. de cereals
- un cafè o una infusió amb sacarina

mig mati
- 1 iogurt natural desnatat
- 150 gr. de maduixes

Dinar
- 70 gr. d’espagueti i 100 gr. de tomata
- 200 gr. de llenguado a la planxa amb enciam, tomata i pastanaga
- un iogurt natural desnatat

berenar
- 250 gr. de poma
- 20 gr. una barreta de cereals

sopar
- escalivada de 150 gr. pebrot i 150 gr. d’albergínia.
- Truita de carbassó, 1 ou i una clara i 200 gr. de carbassó
- 60 gr. de pa
- 1 iogurt natural desnatat

Exemple de menú 2000 Kcal
Esmorzar
- 250 gr. de fruita
- un vas de llet o 2 iogurts
- 80 gr. de cereals
- un cafè o una infusió amb sacarina

mig mati
- 1 iogurt natural desnatat
- 200 gr. de maduixes

Dinar
- 80 gr. d’espirals i 150 gr. d’albergínia i 150 gr. de carbassó
- 200 gr. de llenguado
- un iogurt natural desnatat

berenar
- 250 gr. de poma
- 20 gr. una barreta de cereals

sopar
- amanida vegetal d’enciam, tomata i pastanaga.
- Truita d’espinacs, 1 ou i una clara i 200 gr. d’espinacs
- 60 gr. de pa
- 1 iogurt natural desnatat